Valoració de l'assignatura

Ja ha acabat el periode de pràctiques de 0-3 anys. M'agradaria dir que he sentit alegria i trsietsa. Per una part, he sentit tristesa d'allunyar-me dels infants i les professionals amb els quals he estat convivint durant aquests quatre mesos. També, he sentit alegria per haver tingut la oportunitat de viure experiències tan enriquidores i tan bones com les que he viscut.

Per altra banda, considero que l'assignatura de Reflexió i Innovació Educatives ens ha servit per poder reflexionar i pensar sobre moltes coses que tal vegada si no haguessim tingut que fer.ho no ens haguéssim aturat a pensar-ho. Per tant, penso que ens ha ajudat a ser conscients i aturar-nos a pensar en totes aquelles coses o detalls que tal vegada haguéssin passat desapercebuts. També penso que ens ha ajudat a aclarar molts de conceptes que haurem de tenir en compte durant la nostra carrera docent com a futures mestres.

És veritat que a vegades m'ha semblat bastanta feina a realitzar, però com que ho dut tot al dia, anava fent. Penso que ens ha ajudat a valorar més les nostres pràctiques i a ser més conscients de la realitat que ens envolta. També es valora molt la feina col·lectiva, a la qual sempre li he doant molta importància. Considero rellevant el fet de poder compartir idees i opinions, fins i tot experiències amb altres persones. Tots podem aprendre de tots.

El que m'ha semblat una bona eina de feina és el bloc. Mai havia fet ús d'un bloc i m'ha semblat molt entretingut i una nova manera de compartir els nostres pensaments i sentiments. També resulta més dinàmic i entenedor. Valoro molt la feina de les professores ja que no resulta fàcil preparar una assignatura tan pràctica com ha estat aquesta. Per tant, encara que no trobava tant de sentit a l'examen, penso que també ens pot servir.

Es tracta d'anar obrint les portes que se'ns planten al davant i aprofitar tot el que sigui possible.

Arriba el final...

Què ha de passar per a que una mestra aprengui? I per a que jo aprengui?

De forma personal vull comentar una sèrie de coses en relació a aquesta pregunta. En primer lloc, penso que ser mestra no és gens fàcil. Resulta que quan vam començar la carrera ens ho van dir moltes vegades, però no és fins que ho toques en la realitat quan t'anadones que realment ser mestra requereix moltes coses les quals has de ser conscient i interioritzar-les. 

Amb tot això vull dir que per ser mestra cal tenir una serie de característiques les quals fan que et completis com a mestra i també com a persona. Per a que una mestra aprengui cal tenir molta disposició per fer-ho i ser oberta a tot el que va passant en la vida. També cal formar-se molt i estar continuament reciclant-nos per renovar els nostres coneixements. Aquests fan que anem creixent poc a poc i anem millorant la nostra forma de fer o la nostra metodologia.

Per a que una mestra aprengui es necessita temps i ganes. També vull dir que ajuda molt a motivar-se el fet de veure que hi ha una resposta per part dels infants. 

Amb aquests mesos que hem estat fent les pràctiques a 0-3 anys, m'he adonat de moltes coses que pensava no podien passar en la realitat, només en la teoria. Quan trepitjes les petjades dels infants t'anadones que cada un d'ells te unes vivències i unes característiques que el fan especial i diferent. Durant aquests mesos m'he sentit molt bé. M'he sentit molt a gust on he estat i amb qui he passat aquesta experiència.

Tot això fa que una mestra tingui il·lusió pel dia a dia i no vegi el fet d'anar a l'escola com un simple ofici sinó com una forma de viure la vida i omplir-te de goig. El fet de sentir-te un més d'una comunitat m'ha semblat enriquidor, tant per jo com per la resta de personal de l'escoleta. He construit una relació estreta amb totes elles i també amb els infants. 

Penso que en lloc de llastimar-me perquè ja s'acaba aquest periode, he de recordar tot allò viscut com una gran oportunitat en la meva vida. Per això, m'ha semblat lògic aprofitar-la el màxim possible i exprimir el suc de les taronjes fins acabar-se. 

He pogut compartir tot el que sentia a dins meu i ho he pogut compartir com si d'un tresor es tractès. Per això, em quedare amb tots aquells moments que he viscut com a moments molt importants en la meva carrera.

Dit tot això, és el que hauria de tenir una mestra, i és el que, per tant, hauria de tenir jo per aprendre. 

"Mientras que tener se basa en algo que se consume con el uso, ser aumenta con la práctica" Erich Fromm

Projectes de millora

En primer lloc m'agradaria reflexionar sobre el propi projecte de millora. Degut a les nostres condicions (no hem pogut intervenir en les millores) només puc donar la meva opinió sobre el pantejament que té el projecte. Quan vaig veure el pati de l'escoleta vaig entendre la necessitat per part de les educadores i dels infants de fer una renovació d'aquest. La coordinadora ens va explicar què és el que pretenien fer, a més dels objectius i les inquietuds a partir de les quals va sorgir la idea de millorar el pati. Em va semblar lògic i prou important tractar el tema. Personalment he pogut observar en el moment de pati com els infants ténen conflictes entre ells degut a  l'escassesa de material. A més, també s'avorreixen i, penso que un infant no ha de tenir temps d'avorrir-se i, per això cal respondre a les seves necessitats. Les educadores ens van explicar algunes millores que ja havien pensat i entre elles i nosaltres, les practicants, en vam pensar d'altres. Així, el repertori de millores existents i possibles és variat i dóna possibilitat a assolir els objectius proposats en el projecte de millora. Personalment penso que és molt important establir-nos unes metes i uns objectius per tal de tenir un fi a assolir. Només el poder observar de quina manera s'ha aconseguit desenvolupar el projecte dóna lloc a assolir també una avaluació. Aquesta crec que és molt important tant a l'inici com al final.
Degut a l'implicació que hi haurà per part de les educadores i de les famílies, aquest projecte de millora es podrà dur a terme. Un obstacle que possiblement hi ha és que per fer les millores del pati previstes no hi ha d'haver infants, per això tenen previst començar el mes d'agost que és el mes que l'escoleta tanca. Un altre possible obstacle o resistència són els recursos econòmics disponibles. Per dur a terme les millores es necessita una quantitat considerable de doblers, per tant, fins que no disposin d'aquests, no es podrà dur a terme el projecte.

En segon lloc volia reflexionar sobre alguns detalls dels projectes de millora d'algunes companyes.

Els temes que més m'han cridat l'atenció són: "els 5 sentits", els de materials naturals i el de poesia. Aquests projectes de millora m'han semblat molt interessants ja que en la meva escoleta no es duen a terme alguns aspectes que es contemplen en ells i em resulta important treballar el fet d'emprar materials naturals. El grup d'aquest projecte de millora van dir que un dels inconvenients que hi havia és l'espai disponible per dur a terme el projecte de millora. Aquest inconvenient tal vegada també el tendrien nosaltres ja que l'esoleta on faig les pràctiques no té espais gaire grans. Primer, dir que molts dels aspectes o millores proposats en tots els projectes de millora penso que sí que els podriem dur a terme en la meva escoleta. Però, la meva escoleta treballa les intel·lències múltiples i tots els sentits. En alguns projectes de millora exposats com el de la poesia, no es desenvolupen totes les intel·ligències múltiples, cosa que no seria acceptable en la meva escoleta. Però, personalment penso que ens trobarem en casos on es treballaran més o menys algunes intel·ligències.

Respecte al projecte del cançoner, em sembla molt bona idea, però no m'ha semblat tan extraordinari perquè en la meva escoleta hem dut a terme un cançoner solidari on hi han participat molt els pares. En els projectes de millora d'escola-família penso que també són bons projectes si s'assoleixen, però em passa el mateix que amb l'altre; en la meva escoleta existeix una relació molt estreta entre escola-familia-infants, per això no m'han sorprès tant les millores proposades. El que sí m'ha semblat bona idea del projecte del cançoner és el fet de fer amb feltre els elements més importants i característics de cada cançó perquè pot semblar enriquidor i complementador per l'infant. 

En quan al projecte del catàleg de joguines de les companyes de Menorca, m'ha cridat l'atenció que només es centren en les joguines, que es desenvolupa el projecte durant un any i la importància que donen a diferenciar entre joguines o material no estructurat.

Sobre el projecte de millora del blog, de les companyes d'Eivissa em va cridar l'atenció que abans de proposar el tema de la millora, l'escoleta no tenia connexió a Internet i, en menor mesura, que les mestres tenien por davant les noves tecnologies. Aquest darrer aspecte no em va cridar tant l'atenció ja que avui dia encara hi ha moltíssima gent que és analfabeta de les TICs. En quan a l'avaluació del projecte van explicar que la idea era l'actitud de la mestra, però penso que és difícil d'avaluar. Me pareix obvi que un dels seus objectius sigui obrir-se a la realitat educativa. 

Un grup de Menorca també tenen com a projecte de millora un blog. Però la diferència entre el d'Eivissa és que en aquest han hagut de motivar a les mestres per a l'ús del blog i que l'únic objectiu assolit és implicar i formar les mestres. Les feinetes que els hi posen a les mestres són les eines d’avaluació per veure la seva millora i l’interès.

Per acabar i de forma general, volia dir que tots els projectes de millora m'han semblat positius i viables. El gran problema de les innovacions en el món és que no s'arriben a dur a terme. La importància de desenvolupar millores és gran, però tal vegada la societat, una vegada s'acostuma a una cosa, li és difícil canviar i renovar-se. 

M'agradaria recordar aquesta frase amb vosaltres:

"Una innovación es una idea, objeto, o práctica percibida como nueva por un individuo o  individuos, que intenta introducir mejoras en relación a objetivos deseados, que tiene una fundamentación, y que se planifica y desarrolla y evalúa”.


A més, estic d'acord amb el que diu Claudia Marlene:
"Vive el presente pensando en el pasado para mejorar tu futuro".

Revisió del contracte pedagògic

Després del temps que duc fent pràctiques, m'he adonat de moltes coses. Entre aquestes es troba la modificació del contracte pedagògic que vam emplenar a l'inici de les pràctiques. Aquesta modificació es deu a una millora en el meu procès d'aprenentatge. 

Els aspectes que ja he assolit són: 

- Organitzar situacions d'aprenentatge:

· Saber destriar les idees més rellevants.

· Desenvolupar la capacitat d'establir un ordre en les accions a realitzar.

- Gestionar la progressió dels aprenentatges:

· Tenir la capacitat de feedback per recordar aquells aspectes que es             consideren importants.

- Informar i implicar els pares:

· Mantenir una actitud d'escolta i atenció en les possibles inquietuds dels pares.

· Tenir sensibilitat amb els pares a l'hora de parlar i tractar dels seus fills.

És veritat que encara em queden alguns aspectes que penso que puc millorar, per això un dels meus objectius és aconseguir-ho.

Totes les capacitats i competències que ja tinc assolides és gràcies a l'esforç que faig per superar-me cada dia una mica més. Això per jo és el que te sentit en la meva feina.

Les meves pràctiques fins ara...

Durant aquest periode de pràctiques fins ara, m'he adonat de moltes coses. En primer lloc, vull dir que a l'inici em sentia molt diferent a ara. És veritat que al començament de les pràctiques em vaig sentir insegura, encara que molt poques vegades. Avui, ja puc fer i desfer essent conscient de les meves capacitats. 

Les intervencions que feia abans eren més bàsiques i simples. Ara, inclus em sento sorpresa de les meves intervencions ja que són més complexes i han esdevingut d'un procès de reflexió i aprenentatge important per la meva part. Abans, cada dia em sorgien moltes preguntes com per exemple: Per què fan això i no una altra cosa?, He contat bé el conte? Què m'ha fallat?, Estic tinguent una actitud correcta?...

Considero molt important el fet de tenir al teu costat, durant aquest periode, a una persona que t'escolti, et doni consells, et recomani el que és millor i que respongui a les teves preguntes. Jo he tingut la sort que la tutora de l'aula on som és una persona predisposada a ajudar, que t'escolta i que també entèn els meus dilemes i dubtes. La veritat que m'anadono de la realitat on som i puc dir que el fet de treballar amb parella educativa és molt enriquidor i constructiu. També tinc al meu costat la resta de l'equip educatiu del centre ja que com que és una escoleta petita, és bastant familiar.

També, considero molt important la predisposició de la persona a fer coses. El caràcter d'una persona dificilment es pot canviar, però penso que si estudiem per ser mestres d'Educació infantil és perquè en algun moment de la nostra trajectòria i de la nostra vida ens hem aturat a pensar per a què servim o què volem ser. Per poder ser mestre hem de tenir una sèrie de característiques que resulten imprescindibles per a la nostra vida diària amb els infants. 

M'agradaria esmentar que amb el dia a dia m'he anat adonant del que vol dir aplicar la teoria a la pràctica. He pogut observar que algunes accions tenen un rere fons profund i que tot té un sentit. A més, també he pogut percebre en quines idees teòriques es basen alguns fets o actuacions dins l'aula o l'escoleta en general.   Per exemple, les sessions de psicomotricitat estan orientades amb les idees de B. Acotourier. La mestra de l'aula on faig les pràctiques és una persona ordenada i bastant flexible. Per això, penso que hi ha una bona organització del temps i també de l'espai. Això em sembla també una idea important dins la docència dels petits ja que ho hem vist i estudiat en algunes assignatures durant la carrera i, és ara quan ho vivim en primera persona. 

Fins ara m'he adonat que la vida dels infants és plena de coses molt interessants que fan que el meu cor bategui cada instant a un ritme accelerat. Amb això vull dir que he reflexionat sobre la realitat que visc cada dia allà dins amb ells i ara és quan realment sé positivament que sí que em vull dedicar a això. No canvio per res del món les seves mirades, els seus somriures, les seves inquietuds, les seves llàgrimes, la seva diversió i , sobretot, la seva innocència. 

Amb això m'agradaria compartir amb vosaltres aquesta frase que tant m'agrada:

"Toda lección debe ser la respuesta a una pregunta; es decir que debe responder a una curiosidad interior del niño o, por lo menos, debe primero despertar esta curiosidad para proporcionar un alimento. Armonizar la voluntad de aprender con el deseo de aprender". 

Dewey

Les bones pràctiques de les companyes

Fins ara, he llegit quasi totes les pràctiques que hem compartit totes. En primer lloc vull dir que el fet de compartir les vivències personals amb les companyes m'ha semblat molt bona idea ja que totes aprenem de forma conjunta i dels altres. També afegir que hi ha hagut algunes pràctiques com la de "la maleta de traspaso" que no havia sentit mai, per aquest motiu m'ha semblat també força interessant fer-ne una valoració d'aquesta deixant a l'autora un comentari. D'altres, sí que les havia sentides, encara que totes tenen petites variacions personalitzades que, penso que és el que marca la identitat i la personalitat de l'aula o l'escoleta. 

Per altra banda també vull dir que totes les pràctiques formen part d'un conjunt d'accions amb uns objectius que poden ser comuns, però també no comuns. Amb això vull dir que a través d'aquestes pràctiques es poden treballar molts aspectes importants per a la vida dels infants. Sembla força interessant adonar-se'n de la enorme quantitat de pensaments, sentiments, accions, necessitats que tenen els infants. Hi ha haura pràctiques que treballaran més un aspecte que un altre, i per això cal que totes les necessitats dels infants, al cap i a la fi, siguin cobertes. 

Bona pràctica d'aula: "El protagonista"

Les aules de 2-3 anys duen a terme “el protagonista”. Aquesta escoleta en general dóna molta importància a les característiques individuals de cada infant, així com també a l’adquisició d’autonomia. Només fan el protagonista els infants que l’any que ve ja van a l’escola. Cada setmana, durant el curs, un infant és el protagonista. El divendres abans de la setmana que han de ser protagonistes, la tutora entrega als pares una carpeta on hi ha una fotografia gran de l’infant, el conte de la Pepeta Ferrereta i, l’explicació del que han de fer durant el cap de setmana previ, encara que els ho explica personalment, i també s’explica a la reunió de principi de curs. També entrega un ós de peluix amb el qual l’infant ha d’anar durant tot el cap de setmana, vagi allà on vagi. Els pares li han de fer fotografies i les fiquen a un pen drive. A més, han de ficar, dins la carpeta, fotografies revelades de la família i des del naixement del fill o filla fins a l’actualitat. El dilluns ho duu l’infant tot a l’aula, i també un parell de joguines. Cada dia durant la setmana es treuen les joguines i les comparteix amb els seus companys; dirigeix ell/a el ritual d’entrada repartint les fotografies de cada infant i cantant les cançons que solem cantar; reparteix els baveralls, culleres i tovalloletes a l’hora del dinar, i també sol ajudar a la mestra a preparar les taules i les cadires del menjador. Sempre que, durant la setmana, es fa alguna cosa relacionat amb el protagonista, l’infant duu a la bata un fermall que és una flor. Els dimecres es pengen les fotografies revelades que han dut a un plafó de metall amb pinces que hi ha a l’aula. Una vegada penjades, explica cada fotografia mentre la mestra l’enregistra en vídeo i després deixa que els seus companys les puguin mirar. També cada dia, normalment després de dinar, mentre la tutora canvia bolquers, veuen en l’ordinador les fotografies que són al pen drive sobre el cap de setmana amb l’ós de peluix. Els divendres, venen els pares de l’infant o algun altre familiar a fer alguna activitat amb els infants. S’asseuen a les cadires amb el fill enmig i aquest, mostra com dirigeix i com fan el ritual d’entrada. Després, realitzen l’activitat, que es pot fer dins l’aula o al pati, segons els pares ho plantegin i, per acabar, surten amb els infants al pati una estona. Les famílies, un cop més, estan molt implicades en la vida diària de l’escoleta i, concretament, en el dia a dia de l’aula on jo som. Si no sabem què fer quan venen els divendres, la mestra els dóna idees, però normalment solen preparar per ells mateixos el que volen fer i dur.

El grup d’infants de la meva aula es pot dividir en dos: cinc infants que tenen 2 anys recent fets i la resta que tenen o faran 3 anys. En general, són infants molt autònoms i n’hi ha que són més tranquils i d’altres més moguts. A l’hora de dur a terme aquesta pràctica del protagonista, tots els infants hi participen activament. M’agradaria esmentar que hi ha una nina a l’aula que comença a ser observada per una ATE i que necessita més atenció. A l’hora de participar en aquesta pràctica, moltes vegades ens hem adonat que no presta atenció a allò que fem i, s’aixeca si estan asseguts, riu, no fa cas, etc. En “el protagonista” es pretén que sigui una experiència molt especial que tant els infants com els pares no oblidin. Es considera molt positiu que les famílies hi participin activament ja que l’infant es sent molt important i orgullós en aquesta setmana dedicada a aquesta pràctica. Amb el fet de haver de dur fotografies de la família per penjar i mostrar a l’aula, els infants ensenyen el que és seu a la resta de companys. A més, és molt enriquidor poder viure amb ells la il·lusió de voler explicar cada fotografia. S’enduen l’ós de peluix, fet que es considera donar la responsabilitat d’haver de dur-lo allà on vagi durant el cap de setmana. És com una mascota. Un fet curiós, a mode de parèntesis, és que una nina que ja ha estat protagonista, encara vol repartir ella les culleres i els baveralls a l’hora de dinar i, cada dia, li demana a la tutora per fer-ho. El fet que els infants vengin que els pares són a l’aula on ells passen els matins, per ells això és un plaer. Tenen la necessitat de mostrar allò que es fa quan venen i ho fan amb molt d’entusiasme. També cal dir que el fet que l’infant protagonista dugui joguines per compartir amb els companys és un fet on es treballa la solidaritat i el fet de compartir. És veritat que els costa de vegades una mica, però a mesura que s’acostumen, ho fan més. En aquesta pràctica també es treballa la feina en equip, així com el respecte als companys. A més, sempre es posen en pràctica nocions matemàtiques, psicomotores, interpersonals, intrapersonals, lingüístiques, musicals, artístiques, etc.

Els primers dies que vaig ser partícip d’aquesta pràctica d’aula em vaig fer la pregunta: Quins objectius volen aconseguir? Quan van haver passat un dies més, jo mateixa em vaig contestar a la pregunta. Clarament vaig observar i viure tot el que es desenvolupa amb el procés d’aquesta pràctica. Realment a vegades em demano si és possible que els infants tant petits siguin capaços de fer tantes coses. És clar que sí que és possible, però em quedo bocabadada. A l’inici, també em vaig demanar si els pares posaven de la seva part i si realment participaven per obligació o per voluntat i il·lusió. Al llarg de les setmanes que duc de pràctiques m’he fet moltes preguntes, algunes ja les he contestat i d’altres encara em queden una mica enlaire.

Com ja he dit abans, aquesta pràctica es considera molt important tant per la mestra/tutora de l’aula com pel centre en general. És molt enriquidora.

Per altra banda, hi ha poques pràctiques que l’escoleta no empra, però algunes són caixes d’experimentació, símbols individuals, fitxetes, àlbums de fotografies, un moment per a cada nom, etc.

Penso que una bona pràctica ha de tenir en compte una sèrie d’aspectes com:

El ritme de cada infant	Les àrees d’aprenentatge
Les característiques personals de cadascú	L’aprenentatge significatiu
El nivell evolutiu	El sentit de les coses i/o les accions
Valorar la pràctica amb arguments	Treballar les diferents intel·ligències
No imposar-la	Flexibilitat
Objectius	Intenció educativa
Motivació	Despertar interès
Imaginació	Continuïtat
Tenir en compte les necessitats i/o demandes dels infants	Autoavaluació

Fotografies de la pràctica “el protagonista”

                           

   Plafó on pengen les fotografies.

Juguen cada dia amb les joguines de l’infant protagonista.

 Els altres infants miren les fotografies.

                          Mirem en l’ordinador les fotografies del cap de setmana amb l’ós de peluix.

                   

El document del centre que fa constància d'aquesta pràctica és el següent:

EXPERIÈNCIES I PROPOSTES 0-3 ANYS

Juguem amb magranes

M’agrada aquesta experiència ja que, en primer lloc, observant les fotografies puc veure les acres dels infants que semblen contents i de gaudir del que estan fent. En segon lloc, penso que és un apropament a la naturalesa. Per això, penso que té doble funció. Els infants experimenten amb els recursos del seu voltant i de la seva realitat més propera. A més, a través de l’experimentació podran adquirir una sèrie de coneixements, així com assolir els coneixement previs, en el cas que n’hi hagués. Les fotografies mostren clarament l’evolució dels aprenentatges dels infants i que es tracta d’una experimentació lliure. L’adult no esta damunt l’infant, sinó que els deixa fer i en el cas que el propi infant demani la seva atenció, aquest l’oferirà. Encara que el propi currículum d’Educació Infantil esmenta la importància que tenen les àrees que es treballen en aquesta etapa, penso que el contacte amb la naturalesa i amb el seu voltant és un aspecte a tenir en compte en l’educació dels infants. La diversitat d’experiències que poden sorgir i la multitud d’aprenentatges és molt gran, i per això cal aprofitar tot allò que tenim al nostre abast per possibilitar-ho.

Treball en equip

Penso que aquesta experiència no només la viuen els infants quan són petits. Per això, penso que és un fet a destacar dins l’escoleta, quan els infants comencen a compartir, experimentar, desenvolupar-se, etc. En la meva opinió, el treball en equip és un aspecte que forma part de les vides de cada infant. Des de que naixem fins que arribem a ser persones majors, ens trobem en situacions on cal treballar en equip. Considero que el fet de donar importància a la col·laboració amb altres enriqueix molt els aprenentatges dels infants. Tots podem aprendre de tots. El fet de saber treballar en equip esdevé a partir de diverses experiències on hem pogut viure el moment. L’equip de treball està format per persones amb formes de pensar i opinions diferents, per això, el que resulta enriquidor és la possibilitat de posar en comú tot allò que volem que sàpiguen i allò que volem saber dels altres. Amb això, els resultats  poden significar més complets i amplis.

Els infants ens fan demandes: iniciatives espontànies

Aquesta experiència em sembla molt enriquidora. Penso que hem de respectar els diferents ritmes dels infants així com tenir en compte els seus nivells de desenvolupament. Per això, cal tenir present que nosaltres, les mestres, no hem d’imposar experiències als infants, sinó que hem d’oferir la possibilitat de que l’infant pugui triar allò que vol fer, allò on es vol submergir. Nosaltres serem les seves guies en aquests aprenentatges, però no els obligarem a fer res que no vulguin. Podem oferir-los el material i els recursos necessaris, però no els direm el que han de fer. Si nosaltres pensem en un projecte o en una activitat, la posem en pràctica amb els infants i observem que hi ha infants que no estan motivats o que després de dues sessions no volen fer allò que has pensat, no hem d’obligar-los a fer-ho perquè el sentit que nosaltres li havíem donat no el tindrà per a ells. És millor retirar la idea que imposar-la. Tot el que els infants facin ha de tenir un sentit per a ells perquè sinó no serveix de res l’experiència viscuda. Com be sabem, hem de ser bones observadores, i per això penso que cada situació que observem ens dona informació sobre una determinada qüestió. Per això, cal tenir en compte sempre les demandes dels infants perquè poden resultar més enriquidores i constructores que les que pensem a posta. En aquesta pàgina web podem observar molt bé aquest aspecte. A partir de material o recursos, els infants construeixen les seves històries, i aquestes es converteixen en experiències viscudes on els infants troben sentit a allò que fan i els aprenentatges esdevenen significatius.

DAFOs

DAFO DE CENTRE

FORTALESES	OPORTUNITATS
-   Implicació de les persones en nous projectes. -      Professorat-alumnat-AMPA - Participació en l’elaboració de projectes i plans de centre. - Plantejament transversal de les intel·ligències múltiples -    Estratègies de resolució de conflictes. - Seqüenciació dels continguts i procediments seleccionats per assolir els objectius curriculars.	-       Biblioteca -       Parc -       Implicació de les famílies

DAFO D'AULA

FORTALESES	OPORTUNITATS
-     Grau d’autonomia assolida. -     Implicació en la resolució de conflictes a l’aula. - Implicació en les necessitats individuals. -     Responsabilitat i cooperació -     Grau de motivació. -     Gestió de les emocions a l’aula. -   Organització de l’alumnat per afavorir la participació: protagonista cada setmana.	-    Implicació de les famílies - Extreure aprenentatge de l’entorn proper quan fem sortides. -  Afavorir relacions amb els comerços del barri.

Definició d'infant

(2B) Personalment penso que un infant és una persona des del naixement fins a una certa edat, abans de la pubertat. Un infant és un ésser viu que necessita desenvolupar-se com a persona en tots els aspectes. Necessita afecte, formació en valors, cura, desenvolupament del llenguatge, saber del seu origen i/o procedència, pertànyer a un grup social, identificar-se tal com és amb les seves característiques personals, saber de la seva cultura, un desenvolupament físic i un reconeixement dels seus drets com a tal. Necessita també entendre el món que l’envolta i que aquest món l’entengui a ell i l’accepti tal com és. Un infant necessita de moltes coses per tal de formar-se adequadament fins a l’edat adulta.

Una jornada a l'escoleta. Primeres impressions a la motxilla.

(3D) La jornada diària a l’escoleta sol ser sempre igual, excepte quan hi ha rituals específics. L’escoleta obri les seves portes a les 7’30 hores del matí i les tanca a les 17’30 hores de l’horabaixa. De les 7’30 hores fins les 9 hores esdevé l’escoleta matinera, i de les 9 hores fins les 17’30 hores esdevé la jornada normal. Hi ha infants de la meva aula que arriben a les 8 hores, a l’escoleta matinera. Quan arriben, els ajudem a llevar-se la jaqueta i la pengen al seu penjador juntament amb la bossa que duen. Es posen la bata i, o bé juguen amb el que hem tret, o fem alguna activitat conjunta. La meva aula comencem la jornada a les 9’30 hores degut a què la tutora arriba a aquesta hora. Quan aquesta arriba, fem el ritual d’entrada cantant un parell de cançons, observant qui ha vingut o no a classe i penjant, cada infant, la seva fotografia a un plafó. Després de fer el ritual d’entrada, fem una activitat conjunta. Aquesta varia segons si es celebra alguna cosa o es vol treballar algun aspecte concret. Normalment, els divendres, després del ritual d’entrada, fem ioga per tal que els infants es relaxin el darrer dia de la setmana. Fan psicomotricitat i anglès un pic per setmana, cada aula un dia diferent. A les 10’30 hores sortim al pati. Abans, els infants que no duen bolquer fan pipi i es posen les jaquetes. A les 11’45 hores entrem a l’aula, ja preparada amb les taules i cadires, per dinar. Després de dinar tornen anar al bany i a continuació, arriba el moment d’anar a dormir. A les 15 hores aproximadament es desperten, tornen anar al bany i fan joc lliure. Com que en el cas de la meva aula, només sol quedar una sola nina fins que l’escoleta tanca, la tutora aprofita per fer exercicis d’articulació dels llavis amb ella, perquè està operada d’aquests i té més dificultats en la seva articulació.

Entre totes les educadores del centre decideixen el que han d’ensenyar i avaluar. Encara que hi hagi una coordinadora, no pren les decisions ella sola sinó que fan reunions en les quals posen en comú les experiències, les opinions i les idees de cadascuna per tal que l’ensenyament sigui més enriquidor i complet, i així, de la mateixa manera, encara que cada tutora d’aula avaluï els seus infants, els criteris es decideixen entre totes. A l’escoleta hi podem trobar quatre aules en total. Una aula de nadons, una d’infants de 1-2 anys i dues aules d’infants de 2-3 anys (una de més petits i l’altra dels que l’any que ve van a l’escola). Sempre celebren el ritual d’entrada. Van al bany abans de sortir al pati, després de dinar i després de dormir. Després de dinar es renten les mans amb una tovalloleta humida. Ajuden a preparar i recollir l’aula abans i després d’alguna activitat. Celebren l’arribada de cada estació de l’any, el Carnaval, la Quaresma, Pasqua, Nadal, i altres celebracions específiques com el dia de les flors, el dia del color (cada mes un color diferent), etc. També realitzen sortides com visites a biblioteques i, a final del curs, aniran al Burotell on quedaran un dia a dormir. Des del meu punt de vista, l'organització de les aules és molt enriquidora pels infnats ja que tenen al seu abast recursos disponibles per poder treballar i desenvolupar diferents capacitats. Dins les aules no hi trobem un excés de materials i/o recursos i l'ambient ens trasmet tranquil·litat

(4B) L’escoleta té una concepció i orientació específica. Tenen uns determinats valors i duen a la pràctica teories com la del model Lòczy, d’Emmi Pikler. A més, donen sentit a tot allò que fan, cosa molt positiva pels infants, ja que els ho transmeten a ells. La concepció del càstig és diferent a la que tenim en general. Per elles no existeix el càstig i empren, en el seu lloc, el diàleg entre infants o entre infant i educadora. Tots els problemes o conflictes es poden arreglar mitjançant un diàleg i una comprensió mútua. A més, es preocupen per les dificultats dels seus infants i, per tant, proporciones i ofereixen l’ajuda necessària a cada infant, procurant el millor desenvolupament i progressió per l’infant. Els infants col·laboren conjuntament en totes aquelles activitats i/o jocs que es proposin i s’enriqueixen de les interaccions entre tots. Tenen especial afecte per la tutora de l’aula i li tenen un respecte. No li criden mai i sempre o quasi sempre li fan cas. 

(3E, 4C) L’escoleta és un centre que té molt en compte a les famílies de cada infant. Pel que he pogut veure, realitzen moltes activitats on els pares hi poden participar i penso que això fa que els infants sentin que existeix un vincle entre el seu procés d’aprenentatge, l’escoleta i la família. L'escoleta pensa que la família juga un paper molt essencial que s’ha de compartir amb l’escoleta pel bé dels fills. A més, cada aula té un correu electrònic que l’empren per enviar fotografies de tot allò que fan a l’aula als pares i també per mantenir un contacte amb ells. En definitiva, és una bona manera de mantenir una relació directa i bastant estreta amb la familia on se li proporciona tot tipus d'informació referent als seus fills. 

Quin tipus de mestre vull ser? "Primeres impressions a la motxilla"

Quin tipus de mestre vull ser? (2C)

(1D) Mestre ideal:

- Empatia

- Tranquil·litat

- Col·laboració

- Interès per la tasca

- Paciència

- Saber avaluar als altres i a nosaltres mateixes

- Imaginació 

- Innovació

- Reflexió

- Cooperar

- Escoltar

- Afecte

- Comprensió

- Observar

- Flexibilitat

Penso que el perfil d'un mestre de 0-3 o de 3-6 no és diferent. Penso que una cosa diferent que hi pot haver és la seva forma de pensar o de concebre la situació educativa, segons la seva formació i que en l'etapa de 3-6 es centra més l'atenció en les diferents àrees del currículum establert. Aquests es semblen en l'actitut que han de tenir i mantenir per a ser mestre d'Educació Infantil i en què ambdós tenen el mateix objectiu a assolir.

Després dels primers dies que duc fent pràctiques a l'escoleta, la tutora/mestra de l'aula on jo som es una persona afectiva, tranquil·la, comprensiva, etc. Empra estràtegies de resolució de conflictes eficaçes i també fa ús, molt sovint, del diàleg per entendre les coses. Per tant, no s'allunya gaire del perfil de mestre que he definit abans amb la pluja d'idees.

(2A) M'agradaria ser una mestre amb totes les característiques que he anomenat en la  pluja d'idees i a més, poder sentir-me orgullosa de mi mateixa, així com a gust amb la meva dedicació a la docència d'infants d'Educació Infantil.

(2B, 2C) Després d'haver cursat totes les assignatures que he fet, la meva concepció de mestre que tenia a l'inici de la carrera ha variant un poc. Ara puc definir les qualitats que ha de tenir un bon mestre i penso que amb la pràctica podré desenvolupar-les si poso de la meva part i sent gust pel que faig. A més, avui dia se quines coses he de tenir en compte per poder desenvolupar les millors estratègies i intervencions docents que responguin a les necessitats dels infants, tot sempre respectant el ritme individual de cada infant, així com les característiques personals de cadascú. 

(2D) En relació a la meva manera de fer, destaco positivament que faig ús del diàleg per resoldre situacions problemàtiques i que m'agrada treballar en equip. Però, destaco negativament que encara no puc informar i implicar als pares i que he de ser molt sensible amb ells per això, i que em costa una mica elaborar dispositius de diferenciació. 

(2D, 2E) Bateria de preguntes a mi mateixa:

-         Com he d’actuar davant una situació en la qual un nin ha ferit un altre?

-         Què he de dir quan un pare em demana pel cas del seu fill (que té NEE)?

Sempre cal saber que hi ha una confidencialitat en les dades encara que siguin els pares. Es pot proporcionar tota la informació del cas del seu fill a aquests, sempre que ho facem amb sensibilitat i sense sobre protegir a l’infant o que ens faci pena. Cal saber que no som conselleres de ningú, sinó que només aportarem informació que sabem certa i després els pares es posaran en contacte amb un especialista si cal. 

-         Actuaré bé davant les diferents situacions?

-         Desenvoluparé bé una bona observació?

-         Quins valors he de mostrar segons les diferents situacions?

-         Com puc millorar la meva pràctica?

Sempre puc millorar la meva pràctica demanant a la tutora de la meva aula tot allò que necessiti, a més de documentar-me i formar-me en l’àmbit. Necessitaré saber d’experiències viscudes per les persones d’aquest àmbit i viure jo mateixa cada situació com a única.

-         Quines activitats puc dur a terme amb els infants?

Puc dur a terme multitud d’activitats amb els infants. He de tenir en compte el nivell evolutiu de cada infant, els objectius a assolir, les competències a desenvolupar, i els continguts que vull treballar, així com les característiques personals de cada infant.

-         Poden els infants passar de jo encara que mostri una actitud afavoridora al contacte?

-         Sabre dur una classe del dia a dia tota sola?

-         He d’involucrar els infants en totes les activitats que es realitzin al centre?

-         Quines estratègies he de desenvolupar per enriquir l’aprenentatge dels infants?

-         Hem costarà molt adaptar-me al ritme de l’escoleta?

-         Establiré lligams positius amb els infants?

Per resoldre la resta de preguntes penso que ho podré fer quan acabi el període de practiques ja que tindré més experiència i més formació.

La bateria de preguntes posades en comú amb les companyes (a la classe de dijous 23):

-         Saber dur a terme una bona resolució de conflictes o problemes.

-         Fer front a la relació establerta amb les famílies.

-         Possible tardança en l’adaptació a l’escoleta.

-         Bloqueig per por, incertesa i frustració a l’hora d’actuar davant una situació concreta.

-         No tenir una bona i còmoda relació amb les educadores de l’escoleta.

-         Que el projecte no tengui continuïtat, que no tengui sentit.

-         Que el meu estat d’ànim interfereixi en la meva activitat quotidiana.

-         Controlar, manejar els infants sense ajuda de la mestra.

-         Relació i vincles positius amb els infants.

-         Tenir, o no tenir temps per a nosaltres després de les cinc hores de jornada.

La por que hem decidit més important i que més ens afecta més es la del bloqueig per por, incertesa i frustració a l’hora d’actuar davant una situació concreta.

Com que no puc plasmar un dibuix a l’ordinador, descriure com m’imaginava l’escoleta abans de començar les pràctiques. M’imaginava una escoleta petita amb un pati també petit. Pensava que entre aules no tindrien finestrals, sinó paret i que a cada aula hi hauria un bany. A més, pensava que el dinar el durien de fora, d’un càtering i que tal vegada fessin feina amb algun projecte, però que no es basaven en el projectes. M’imaginava molts de colors i un parell de racons dins cada aula. També pensava que hi hauria un espai que sols emprarien de menjador, amb tauletes petites i cadiretes. M’imaginava que tindria un passadís on aniríem trobant les diferents aules. Amb tot això, pensava que totes les mestres de l’escoleta farien feina individualment i que no seria una escoleta “familiar”.

Penso que es diferencia d’una escola 3-6 el fet que en el segon cicle d’Educació Infantil no trobem el terra de parquet, tampoc sol haver aparells d’aire acondicionat i hi sol haver un menjador on els infants s’han de desplaçar per dinar.

L’acollida a l’escoleta ha estat genial. Des del primer moment que vam anar a visitar-la, previàment a l’inici de les pràctiques, ens van proporcionar tota la informació necessària. M’ha sorprès l’interès que tenen totes les educadores del centre en les nostres pràctiques i l’actitud de cooperació amb nosaltres. A més, tot el que necessitem ens ho proporcionen. És veritat que encara em quedem moltes coses per viure, conèixer i veure. Però, ens tracten com si d’una educadora més del centre es tractés i tenen en compte que de sobte tenim molta informació al nostre abast i tot és nou. Per això, si ens han de repetir les coses ho fan sense cap problema i sempre, en les reunions que fem amb les educadores cada dia, ens donen consells i comparteixen amb nosaltres les seves experiències per tal que puguem enriquir-nos més. Elles també ens escolten a nosaltres, per tant, em sento escoltada i a més, puc compartir amb elles totes aquelles pors que he esmentat abans, per tal d’aconseguir eliminar-les. El primer dia que vaig començar les pràctiques hem va parèixer que no es complia tot allò que ens havíem explicat i el funcionament que ens havien dit que seguia el centre. A partir del tercer dia ja em quadraven més les coses, però també penso que encara és prest per fer determinades valoracions dels centre ja que només fa una setmana que hem començat. La coordinadora del centre em va semblar una persona molt simpàtica i disposada a ajudar i col·laborar sempre en tot allò que faci falta. La tutora de l’aula on som (2-3 anys) és una persona molt propera als altres, és molt afectiva i se nota que li agrada la seva professió. Per tot això penso que en general l’acollida ha estat molt bona i que gràcies a això he tingut més motivació per dur a terme aquest projecte tan important que són les pràctiques a 0-3 anys.

Després dels tres primers dies que duc fent pràctiques ha canviat el meu dibuix/descripció. Hi ha aparells d’aire acondicionat, no totes les aules tenen bany i no hi ha tants de colors com imaginava. A l’hora de dinar, empren les mateixes aules transformant-les en menjador (taules i cadires) i hi ha una cuinera encarregada de fer el dinar, per tant també hi ha una petita cuina. I el pati no és tan petit com imaginava. No hi ha passadís que condueix a les aules sinó que estan una al costat de l’altra i a les parets que separen les aules hi ha finestrals. Fan feina per projectes i donen molta importància a l’autonomia dels infants. Totes les educadores de l’escoleta posen les experiències de cada dia en comú i a vegades fan feina plegades. Els projectes s’orienten a tot el centre en general, per això totes les aules fan feina per projectes tenint en compte i variant les activitats segons el nivell evolutiu.

CONTRACTE D’APRENENTATGE DE PRÀCTIQUES

A l’activitat anterior vares identificar què has d’aprendre a les practiques. Per tal d’intentar dur-ho a la pràctica, emplena el següent contracte.

Jo, Cati Florit Juan, en el dia d’avui, després de realitzar les activitats d’anàlisis de les competències personals i de l’escola on inicio les practiques detecto que:
Penso que puc millorar, encara més, en alguns aspectes relacionats amb les competències següents:

1.     Organitzar situacions d’aprenentatge.

Positivament:

-         Saber destriar les idees més rellevants.

-         Desenvolupar la capacitat de establir un ordre en les accions a realitzar.

Negativament:

-         Quan el meu estat d’ànim és negatiu em pot influir en la pràctica.

2.     Gestionar la progressió dels aprenentatges.

Positivament:

-         Saber emprar diferents tipus de registres per a plasmar i recordar la informació.

Negativament:

-         Tenir la capacitat de feedback per recordar aquells aspectes que es consideren importants.

3.     Informar i implicar als pares.

Positivament:

-         Mantenir una actitud d’escolta i atenció en les possibles inquietuds dels pares.

Negativament:

-         Tenir sensibilitat amb els pares a l’hora de parlar i tractar del seus fills.

(2C) Em proposo els objectius:

Aconseguir totes aquelles competències que encara em manquen i tots aquells valors necessaris per ser una bona mestra.

Per aconseguir-ho demanaré informació necessària, em formaré acadèmicament i personalment, posaré interès per tot allò que em queda per descobrir, etc.