sábado, 9 de junio de 2012

Valoració de l'assignatura

Ja ha acabat el periode de pràctiques de 0-3 anys. M'agradaria dir que he sentit alegria i trsietsa. Per una part, he sentit tristesa d'allunyar-me dels infants i les professionals amb els quals he estat convivint durant aquests quatre mesos. També, he sentit alegria per haver tingut la oportunitat de viure experiències tan enriquidores i tan bones com les que he viscut.

Per altra banda, considero que l'assignatura de Reflexió i Innovació Educatives ens ha servit per poder reflexionar i pensar sobre moltes coses que tal vegada si no haguessim tingut que fer.ho no ens haguéssim aturat a pensar-ho. Per tant, penso que ens ha ajudat a ser conscients i aturar-nos a pensar en totes aquelles coses o detalls que tal vegada haguéssin passat desapercebuts. També penso que ens ha ajudat a aclarar molts de conceptes que haurem de tenir en compte durant la nostra carrera docent com a futures mestres.
És veritat que a vegades m'ha semblat bastanta feina a realitzar, però com que ho dut tot al dia, anava fent. Penso que ens ha ajudat a valorar més les nostres pràctiques i a ser més conscients de la realitat que ens envolta. També es valora molt la feina col·lectiva, a la qual sempre li he doant molta importància. Considero rellevant el fet de poder compartir idees i opinions, fins i tot experiències amb altres persones. Tots podem aprendre de tots.

El que m'ha semblat una bona eina de feina és el bloc. Mai havia fet ús d'un bloc i m'ha semblat molt entretingut i una nova manera de compartir els nostres pensaments i sentiments. També resulta més dinàmic i entenedor. Valoro molt la feina de les professores ja que no resulta fàcil preparar una assignatura tan pràctica com ha estat aquesta. Per tant, encara que no trobava tant de sentit a l'examen, penso que també ens pot servir.

Es tracta d'anar obrint les portes que se'ns planten al davant i aprofitar tot el que sigui possible.

domingo, 3 de junio de 2012

Arriba el final...

Què ha de passar per a que una mestra aprengui? I per a que jo aprengui?

De forma personal vull comentar una sèrie de coses en relació a aquesta pregunta. En primer lloc, penso que ser mestra no és gens fàcil. Resulta que quan vam començar la carrera ens ho van dir moltes vegades, però no és fins que ho toques en la realitat quan t'anadones que realment ser mestra requereix moltes coses les quals has de ser conscient i interioritzar-les. 

Amb tot això vull dir que per ser mestra cal tenir una serie de característiques les quals fan que et completis com a mestra i també com a persona. Per a que una mestra aprengui cal tenir molta disposició per fer-ho i ser oberta a tot el que va passant en la vida. També cal formar-se molt i estar continuament reciclant-nos per renovar els nostres coneixements. Aquests fan que anem creixent poc a poc i anem millorant la nostra forma de fer o la nostra metodologia.

Per a que una mestra aprengui es necessita temps i ganes. També vull dir que ajuda molt a motivar-se el fet de veure que hi ha una resposta per part dels infants. 

Amb aquests mesos que hem estat fent les pràctiques a 0-3 anys, m'he adonat de moltes coses que pensava no podien passar en la realitat, només en la teoria. Quan trepitjes les petjades dels infants t'anadones que cada un d'ells te unes vivències i unes característiques que el fan especial i diferent. Durant aquests mesos m'he sentit molt bé. M'he sentit molt a gust on he estat i amb qui he passat aquesta experiència.

Tot això fa que una mestra tingui il·lusió pel dia a dia i no vegi el fet d'anar a l'escola com un simple ofici sinó com una forma de viure la vida i omplir-te de goig. El fet de sentir-te un més d'una comunitat m'ha semblat enriquidor, tant per jo com per la resta de personal de l'escoleta. He construit una relació estreta amb totes elles i també amb els infants. 

Penso que en lloc de llastimar-me perquè ja s'acaba aquest periode, he de recordar tot allò viscut com una gran oportunitat en la meva vida. Per això, m'ha semblat lògic aprofitar-la el màxim possible i exprimir el suc de les taronjes fins acabar-se. 

He pogut compartir tot el que sentia a dins meu i ho he pogut compartir com si d'un tresor es tractès. Per això, em quedare amb tots aquells moments que he viscut com a moments molt importants en la meva carrera.

Dit tot això, és el que hauria de tenir una mestra, i és el que, per tant, hauria de tenir jo per aprendre. 

"Mientras que tener se basa en algo que se consume con el uso, ser aumenta con la práctica" Erich Fromm