Les meves pràctiques fins ara...

Durant aquest periode de pràctiques fins ara, m'he adonat de moltes coses. En primer lloc, vull dir que a l'inici em sentia molt diferent a ara. És veritat que al començament de les pràctiques em vaig sentir insegura, encara que molt poques vegades. Avui, ja puc fer i desfer essent conscient de les meves capacitats. 

Les intervencions que feia abans eren més bàsiques i simples. Ara, inclus em sento sorpresa de les meves intervencions ja que són més complexes i han esdevingut d'un procès de reflexió i aprenentatge important per la meva part. Abans, cada dia em sorgien moltes preguntes com per exemple: Per què fan això i no una altra cosa?, He contat bé el conte? Què m'ha fallat?, Estic tinguent una actitud correcta?...

Considero molt important el fet de tenir al teu costat, durant aquest periode, a una persona que t'escolti, et doni consells, et recomani el que és millor i que respongui a les teves preguntes. Jo he tingut la sort que la tutora de l'aula on som és una persona predisposada a ajudar, que t'escolta i que també entèn els meus dilemes i dubtes. La veritat que m'anadono de la realitat on som i puc dir que el fet de treballar amb parella educativa és molt enriquidor i constructiu. També tinc al meu costat la resta de l'equip educatiu del centre ja que com que és una escoleta petita, és bastant familiar.

També, considero molt important la predisposició de la persona a fer coses. El caràcter d'una persona dificilment es pot canviar, però penso que si estudiem per ser mestres d'Educació infantil és perquè en algun moment de la nostra trajectòria i de la nostra vida ens hem aturat a pensar per a què servim o què volem ser. Per poder ser mestre hem de tenir una sèrie de característiques que resulten imprescindibles per a la nostra vida diària amb els infants. 

M'agradaria esmentar que amb el dia a dia m'he anat adonant del que vol dir aplicar la teoria a la pràctica. He pogut observar que algunes accions tenen un rere fons profund i que tot té un sentit. A més, també he pogut percebre en quines idees teòriques es basen alguns fets o actuacions dins l'aula o l'escoleta en general.   Per exemple, les sessions de psicomotricitat estan orientades amb les idees de B. Acotourier. La mestra de l'aula on faig les pràctiques és una persona ordenada i bastant flexible. Per això, penso que hi ha una bona organització del temps i també de l'espai. Això em sembla també una idea important dins la docència dels petits ja que ho hem vist i estudiat en algunes assignatures durant la carrera i, és ara quan ho vivim en primera persona. 

Fins ara m'he adonat que la vida dels infants és plena de coses molt interessants que fan que el meu cor bategui cada instant a un ritme accelerat. Amb això vull dir que he reflexionat sobre la realitat que visc cada dia allà dins amb ells i ara és quan realment sé positivament que sí que em vull dedicar a això. No canvio per res del món les seves mirades, els seus somriures, les seves inquietuds, les seves llàgrimes, la seva diversió i , sobretot, la seva innocència. 

Amb això m'agradaria compartir amb vosaltres aquesta frase que tant m'agrada:

"Toda lección debe ser la respuesta a una pregunta; es decir que debe responder a una curiosidad interior del niño o, por lo menos, debe primero despertar esta curiosidad para proporcionar un alimento. Armonizar la voluntad de aprender con el deseo de aprender". 

Dewey

Les bones pràctiques de les companyes

Fins ara, he llegit quasi totes les pràctiques que hem compartit totes. En primer lloc vull dir que el fet de compartir les vivències personals amb les companyes m'ha semblat molt bona idea ja que totes aprenem de forma conjunta i dels altres. També afegir que hi ha hagut algunes pràctiques com la de "la maleta de traspaso" que no havia sentit mai, per aquest motiu m'ha semblat també força interessant fer-ne una valoració d'aquesta deixant a l'autora un comentari. D'altres, sí que les havia sentides, encara que totes tenen petites variacions personalitzades que, penso que és el que marca la identitat i la personalitat de l'aula o l'escoleta. 

Per altra banda també vull dir que totes les pràctiques formen part d'un conjunt d'accions amb uns objectius que poden ser comuns, però també no comuns. Amb això vull dir que a través d'aquestes pràctiques es poden treballar molts aspectes importants per a la vida dels infants. Sembla força interessant adonar-se'n de la enorme quantitat de pensaments, sentiments, accions, necessitats que tenen els infants. Hi ha haura pràctiques que treballaran més un aspecte que un altre, i per això cal que totes les necessitats dels infants, al cap i a la fi, siguin cobertes. 

Bona pràctica d'aula: "El protagonista"

Les aules de 2-3 anys duen a terme “el protagonista”. Aquesta escoleta en general dóna molta importància a les característiques individuals de cada infant, així com també a l’adquisició d’autonomia. Només fan el protagonista els infants que l’any que ve ja van a l’escola. Cada setmana, durant el curs, un infant és el protagonista. El divendres abans de la setmana que han de ser protagonistes, la tutora entrega als pares una carpeta on hi ha una fotografia gran de l’infant, el conte de la Pepeta Ferrereta i, l’explicació del que han de fer durant el cap de setmana previ, encara que els ho explica personalment, i també s’explica a la reunió de principi de curs. També entrega un ós de peluix amb el qual l’infant ha d’anar durant tot el cap de setmana, vagi allà on vagi. Els pares li han de fer fotografies i les fiquen a un pen drive. A més, han de ficar, dins la carpeta, fotografies revelades de la família i des del naixement del fill o filla fins a l’actualitat. El dilluns ho duu l’infant tot a l’aula, i també un parell de joguines. Cada dia durant la setmana es treuen les joguines i les comparteix amb els seus companys; dirigeix ell/a el ritual d’entrada repartint les fotografies de cada infant i cantant les cançons que solem cantar; reparteix els baveralls, culleres i tovalloletes a l’hora del dinar, i també sol ajudar a la mestra a preparar les taules i les cadires del menjador. Sempre que, durant la setmana, es fa alguna cosa relacionat amb el protagonista, l’infant duu a la bata un fermall que és una flor. Els dimecres es pengen les fotografies revelades que han dut a un plafó de metall amb pinces que hi ha a l’aula. Una vegada penjades, explica cada fotografia mentre la mestra l’enregistra en vídeo i després deixa que els seus companys les puguin mirar. També cada dia, normalment després de dinar, mentre la tutora canvia bolquers, veuen en l’ordinador les fotografies que són al pen drive sobre el cap de setmana amb l’ós de peluix. Els divendres, venen els pares de l’infant o algun altre familiar a fer alguna activitat amb els infants. S’asseuen a les cadires amb el fill enmig i aquest, mostra com dirigeix i com fan el ritual d’entrada. Després, realitzen l’activitat, que es pot fer dins l’aula o al pati, segons els pares ho plantegin i, per acabar, surten amb els infants al pati una estona. Les famílies, un cop més, estan molt implicades en la vida diària de l’escoleta i, concretament, en el dia a dia de l’aula on jo som. Si no sabem què fer quan venen els divendres, la mestra els dóna idees, però normalment solen preparar per ells mateixos el que volen fer i dur.

El grup d’infants de la meva aula es pot dividir en dos: cinc infants que tenen 2 anys recent fets i la resta que tenen o faran 3 anys. En general, són infants molt autònoms i n’hi ha que són més tranquils i d’altres més moguts. A l’hora de dur a terme aquesta pràctica del protagonista, tots els infants hi participen activament. M’agradaria esmentar que hi ha una nina a l’aula que comença a ser observada per una ATE i que necessita més atenció. A l’hora de participar en aquesta pràctica, moltes vegades ens hem adonat que no presta atenció a allò que fem i, s’aixeca si estan asseguts, riu, no fa cas, etc. En “el protagonista” es pretén que sigui una experiència molt especial que tant els infants com els pares no oblidin. Es considera molt positiu que les famílies hi participin activament ja que l’infant es sent molt important i orgullós en aquesta setmana dedicada a aquesta pràctica. Amb el fet de haver de dur fotografies de la família per penjar i mostrar a l’aula, els infants ensenyen el que és seu a la resta de companys. A més, és molt enriquidor poder viure amb ells la il·lusió de voler explicar cada fotografia. S’enduen l’ós de peluix, fet que es considera donar la responsabilitat d’haver de dur-lo allà on vagi durant el cap de setmana. És com una mascota. Un fet curiós, a mode de parèntesis, és que una nina que ja ha estat protagonista, encara vol repartir ella les culleres i els baveralls a l’hora de dinar i, cada dia, li demana a la tutora per fer-ho. El fet que els infants vengin que els pares són a l’aula on ells passen els matins, per ells això és un plaer. Tenen la necessitat de mostrar allò que es fa quan venen i ho fan amb molt d’entusiasme. També cal dir que el fet que l’infant protagonista dugui joguines per compartir amb els companys és un fet on es treballa la solidaritat i el fet de compartir. És veritat que els costa de vegades una mica, però a mesura que s’acostumen, ho fan més. En aquesta pràctica també es treballa la feina en equip, així com el respecte als companys. A més, sempre es posen en pràctica nocions matemàtiques, psicomotores, interpersonals, intrapersonals, lingüístiques, musicals, artístiques, etc.

Els primers dies que vaig ser partícip d’aquesta pràctica d’aula em vaig fer la pregunta: Quins objectius volen aconseguir? Quan van haver passat un dies més, jo mateixa em vaig contestar a la pregunta. Clarament vaig observar i viure tot el que es desenvolupa amb el procés d’aquesta pràctica. Realment a vegades em demano si és possible que els infants tant petits siguin capaços de fer tantes coses. És clar que sí que és possible, però em quedo bocabadada. A l’inici, també em vaig demanar si els pares posaven de la seva part i si realment participaven per obligació o per voluntat i il·lusió. Al llarg de les setmanes que duc de pràctiques m’he fet moltes preguntes, algunes ja les he contestat i d’altres encara em queden una mica enlaire.

Com ja he dit abans, aquesta pràctica es considera molt important tant per la mestra/tutora de l’aula com pel centre en general. És molt enriquidora.

Per altra banda, hi ha poques pràctiques que l’escoleta no empra, però algunes són caixes d’experimentació, símbols individuals, fitxetes, àlbums de fotografies, un moment per a cada nom, etc.

Penso que una bona pràctica ha de tenir en compte una sèrie d’aspectes com:

El ritme de cada infant	Les àrees d’aprenentatge
Les característiques personals de cadascú	L’aprenentatge significatiu
El nivell evolutiu	El sentit de les coses i/o les accions
Valorar la pràctica amb arguments	Treballar les diferents intel·ligències
No imposar-la	Flexibilitat
Objectius	Intenció educativa
Motivació	Despertar interès
Imaginació	Continuïtat
Tenir en compte les necessitats i/o demandes dels infants	Autoavaluació

Fotografies de la pràctica “el protagonista”

                           

   Plafó on pengen les fotografies.

Juguen cada dia amb les joguines de l’infant protagonista.

 Els altres infants miren les fotografies.

                          Mirem en l’ordinador les fotografies del cap de setmana amb l’ós de peluix.

                   

El document del centre que fa constància d'aquesta pràctica és el següent: