Valoració de l'assignatura

Ja ha acabat el periode de pràctiques de 0-3 anys. M'agradaria dir que he sentit alegria i trsietsa. Per una part, he sentit tristesa d'allunyar-me dels infants i les professionals amb els quals he estat convivint durant aquests quatre mesos. També, he sentit alegria per haver tingut la oportunitat de viure experiències tan enriquidores i tan bones com les que he viscut.

Per altra banda, considero que l'assignatura de Reflexió i Innovació Educatives ens ha servit per poder reflexionar i pensar sobre moltes coses que tal vegada si no haguessim tingut que fer.ho no ens haguéssim aturat a pensar-ho. Per tant, penso que ens ha ajudat a ser conscients i aturar-nos a pensar en totes aquelles coses o detalls que tal vegada haguéssin passat desapercebuts. També penso que ens ha ajudat a aclarar molts de conceptes que haurem de tenir en compte durant la nostra carrera docent com a futures mestres.

És veritat que a vegades m'ha semblat bastanta feina a realitzar, però com que ho dut tot al dia, anava fent. Penso que ens ha ajudat a valorar més les nostres pràctiques i a ser més conscients de la realitat que ens envolta. També es valora molt la feina col·lectiva, a la qual sempre li he doant molta importància. Considero rellevant el fet de poder compartir idees i opinions, fins i tot experiències amb altres persones. Tots podem aprendre de tots.

El que m'ha semblat una bona eina de feina és el bloc. Mai havia fet ús d'un bloc i m'ha semblat molt entretingut i una nova manera de compartir els nostres pensaments i sentiments. També resulta més dinàmic i entenedor. Valoro molt la feina de les professores ja que no resulta fàcil preparar una assignatura tan pràctica com ha estat aquesta. Per tant, encara que no trobava tant de sentit a l'examen, penso que també ens pot servir.

Es tracta d'anar obrint les portes que se'ns planten al davant i aprofitar tot el que sigui possible.

Arriba el final...

Què ha de passar per a que una mestra aprengui? I per a que jo aprengui?

De forma personal vull comentar una sèrie de coses en relació a aquesta pregunta. En primer lloc, penso que ser mestra no és gens fàcil. Resulta que quan vam començar la carrera ens ho van dir moltes vegades, però no és fins que ho toques en la realitat quan t'anadones que realment ser mestra requereix moltes coses les quals has de ser conscient i interioritzar-les. 

Amb tot això vull dir que per ser mestra cal tenir una serie de característiques les quals fan que et completis com a mestra i també com a persona. Per a que una mestra aprengui cal tenir molta disposició per fer-ho i ser oberta a tot el que va passant en la vida. També cal formar-se molt i estar continuament reciclant-nos per renovar els nostres coneixements. Aquests fan que anem creixent poc a poc i anem millorant la nostra forma de fer o la nostra metodologia.

Per a que una mestra aprengui es necessita temps i ganes. També vull dir que ajuda molt a motivar-se el fet de veure que hi ha una resposta per part dels infants. 

Amb aquests mesos que hem estat fent les pràctiques a 0-3 anys, m'he adonat de moltes coses que pensava no podien passar en la realitat, només en la teoria. Quan trepitjes les petjades dels infants t'anadones que cada un d'ells te unes vivències i unes característiques que el fan especial i diferent. Durant aquests mesos m'he sentit molt bé. M'he sentit molt a gust on he estat i amb qui he passat aquesta experiència.

Tot això fa que una mestra tingui il·lusió pel dia a dia i no vegi el fet d'anar a l'escola com un simple ofici sinó com una forma de viure la vida i omplir-te de goig. El fet de sentir-te un més d'una comunitat m'ha semblat enriquidor, tant per jo com per la resta de personal de l'escoleta. He construit una relació estreta amb totes elles i també amb els infants. 

Penso que en lloc de llastimar-me perquè ja s'acaba aquest periode, he de recordar tot allò viscut com una gran oportunitat en la meva vida. Per això, m'ha semblat lògic aprofitar-la el màxim possible i exprimir el suc de les taronjes fins acabar-se. 

He pogut compartir tot el que sentia a dins meu i ho he pogut compartir com si d'un tresor es tractès. Per això, em quedare amb tots aquells moments que he viscut com a moments molt importants en la meva carrera.

Dit tot això, és el que hauria de tenir una mestra, i és el que, per tant, hauria de tenir jo per aprendre. 

"Mientras que tener se basa en algo que se consume con el uso, ser aumenta con la práctica" Erich Fromm

Projectes de millora

En primer lloc m'agradaria reflexionar sobre el propi projecte de millora. Degut a les nostres condicions (no hem pogut intervenir en les millores) només puc donar la meva opinió sobre el pantejament que té el projecte. Quan vaig veure el pati de l'escoleta vaig entendre la necessitat per part de les educadores i dels infants de fer una renovació d'aquest. La coordinadora ens va explicar què és el que pretenien fer, a més dels objectius i les inquietuds a partir de les quals va sorgir la idea de millorar el pati. Em va semblar lògic i prou important tractar el tema. Personalment he pogut observar en el moment de pati com els infants ténen conflictes entre ells degut a  l'escassesa de material. A més, també s'avorreixen i, penso que un infant no ha de tenir temps d'avorrir-se i, per això cal respondre a les seves necessitats. Les educadores ens van explicar algunes millores que ja havien pensat i entre elles i nosaltres, les practicants, en vam pensar d'altres. Així, el repertori de millores existents i possibles és variat i dóna possibilitat a assolir els objectius proposats en el projecte de millora. Personalment penso que és molt important establir-nos unes metes i uns objectius per tal de tenir un fi a assolir. Només el poder observar de quina manera s'ha aconseguit desenvolupar el projecte dóna lloc a assolir també una avaluació. Aquesta crec que és molt important tant a l'inici com al final.
Degut a l'implicació que hi haurà per part de les educadores i de les famílies, aquest projecte de millora es podrà dur a terme. Un obstacle que possiblement hi ha és que per fer les millores del pati previstes no hi ha d'haver infants, per això tenen previst començar el mes d'agost que és el mes que l'escoleta tanca. Un altre possible obstacle o resistència són els recursos econòmics disponibles. Per dur a terme les millores es necessita una quantitat considerable de doblers, per tant, fins que no disposin d'aquests, no es podrà dur a terme el projecte.

En segon lloc volia reflexionar sobre alguns detalls dels projectes de millora d'algunes companyes.

Els temes que més m'han cridat l'atenció són: "els 5 sentits", els de materials naturals i el de poesia. Aquests projectes de millora m'han semblat molt interessants ja que en la meva escoleta no es duen a terme alguns aspectes que es contemplen en ells i em resulta important treballar el fet d'emprar materials naturals. El grup d'aquest projecte de millora van dir que un dels inconvenients que hi havia és l'espai disponible per dur a terme el projecte de millora. Aquest inconvenient tal vegada també el tendrien nosaltres ja que l'esoleta on faig les pràctiques no té espais gaire grans. Primer, dir que molts dels aspectes o millores proposats en tots els projectes de millora penso que sí que els podriem dur a terme en la meva escoleta. Però, la meva escoleta treballa les intel·lències múltiples i tots els sentits. En alguns projectes de millora exposats com el de la poesia, no es desenvolupen totes les intel·ligències múltiples, cosa que no seria acceptable en la meva escoleta. Però, personalment penso que ens trobarem en casos on es treballaran més o menys algunes intel·ligències.

Respecte al projecte del cançoner, em sembla molt bona idea, però no m'ha semblat tan extraordinari perquè en la meva escoleta hem dut a terme un cançoner solidari on hi han participat molt els pares. En els projectes de millora d'escola-família penso que també són bons projectes si s'assoleixen, però em passa el mateix que amb l'altre; en la meva escoleta existeix una relació molt estreta entre escola-familia-infants, per això no m'han sorprès tant les millores proposades. El que sí m'ha semblat bona idea del projecte del cançoner és el fet de fer amb feltre els elements més importants i característics de cada cançó perquè pot semblar enriquidor i complementador per l'infant. 

En quan al projecte del catàleg de joguines de les companyes de Menorca, m'ha cridat l'atenció que només es centren en les joguines, que es desenvolupa el projecte durant un any i la importància que donen a diferenciar entre joguines o material no estructurat.

Sobre el projecte de millora del blog, de les companyes d'Eivissa em va cridar l'atenció que abans de proposar el tema de la millora, l'escoleta no tenia connexió a Internet i, en menor mesura, que les mestres tenien por davant les noves tecnologies. Aquest darrer aspecte no em va cridar tant l'atenció ja que avui dia encara hi ha moltíssima gent que és analfabeta de les TICs. En quan a l'avaluació del projecte van explicar que la idea era l'actitud de la mestra, però penso que és difícil d'avaluar. Me pareix obvi que un dels seus objectius sigui obrir-se a la realitat educativa. 

Un grup de Menorca també tenen com a projecte de millora un blog. Però la diferència entre el d'Eivissa és que en aquest han hagut de motivar a les mestres per a l'ús del blog i que l'únic objectiu assolit és implicar i formar les mestres. Les feinetes que els hi posen a les mestres són les eines d’avaluació per veure la seva millora i l’interès.

Per acabar i de forma general, volia dir que tots els projectes de millora m'han semblat positius i viables. El gran problema de les innovacions en el món és que no s'arriben a dur a terme. La importància de desenvolupar millores és gran, però tal vegada la societat, una vegada s'acostuma a una cosa, li és difícil canviar i renovar-se. 

M'agradaria recordar aquesta frase amb vosaltres:

"Una innovación es una idea, objeto, o práctica percibida como nueva por un individuo o  individuos, que intenta introducir mejoras en relación a objetivos deseados, que tiene una fundamentación, y que se planifica y desarrolla y evalúa”.


A més, estic d'acord amb el que diu Claudia Marlene:
"Vive el presente pensando en el pasado para mejorar tu futuro".

Revisió del contracte pedagògic

Després del temps que duc fent pràctiques, m'he adonat de moltes coses. Entre aquestes es troba la modificació del contracte pedagògic que vam emplenar a l'inici de les pràctiques. Aquesta modificació es deu a una millora en el meu procès d'aprenentatge. 

Els aspectes que ja he assolit són: 

- Organitzar situacions d'aprenentatge:

· Saber destriar les idees més rellevants.

· Desenvolupar la capacitat d'establir un ordre en les accions a realitzar.

- Gestionar la progressió dels aprenentatges:

· Tenir la capacitat de feedback per recordar aquells aspectes que es             consideren importants.

- Informar i implicar els pares:

· Mantenir una actitud d'escolta i atenció en les possibles inquietuds dels pares.

· Tenir sensibilitat amb els pares a l'hora de parlar i tractar dels seus fills.

És veritat que encara em queden alguns aspectes que penso que puc millorar, per això un dels meus objectius és aconseguir-ho.

Totes les capacitats i competències que ja tinc assolides és gràcies a l'esforç que faig per superar-me cada dia una mica més. Això per jo és el que te sentit en la meva feina.

Les meves pràctiques fins ara...

Durant aquest periode de pràctiques fins ara, m'he adonat de moltes coses. En primer lloc, vull dir que a l'inici em sentia molt diferent a ara. És veritat que al començament de les pràctiques em vaig sentir insegura, encara que molt poques vegades. Avui, ja puc fer i desfer essent conscient de les meves capacitats. 

Les intervencions que feia abans eren més bàsiques i simples. Ara, inclus em sento sorpresa de les meves intervencions ja que són més complexes i han esdevingut d'un procès de reflexió i aprenentatge important per la meva part. Abans, cada dia em sorgien moltes preguntes com per exemple: Per què fan això i no una altra cosa?, He contat bé el conte? Què m'ha fallat?, Estic tinguent una actitud correcta?...

Considero molt important el fet de tenir al teu costat, durant aquest periode, a una persona que t'escolti, et doni consells, et recomani el que és millor i que respongui a les teves preguntes. Jo he tingut la sort que la tutora de l'aula on som és una persona predisposada a ajudar, que t'escolta i que també entèn els meus dilemes i dubtes. La veritat que m'anadono de la realitat on som i puc dir que el fet de treballar amb parella educativa és molt enriquidor i constructiu. També tinc al meu costat la resta de l'equip educatiu del centre ja que com que és una escoleta petita, és bastant familiar.

També, considero molt important la predisposició de la persona a fer coses. El caràcter d'una persona dificilment es pot canviar, però penso que si estudiem per ser mestres d'Educació infantil és perquè en algun moment de la nostra trajectòria i de la nostra vida ens hem aturat a pensar per a què servim o què volem ser. Per poder ser mestre hem de tenir una sèrie de característiques que resulten imprescindibles per a la nostra vida diària amb els infants. 

M'agradaria esmentar que amb el dia a dia m'he anat adonant del que vol dir aplicar la teoria a la pràctica. He pogut observar que algunes accions tenen un rere fons profund i que tot té un sentit. A més, també he pogut percebre en quines idees teòriques es basen alguns fets o actuacions dins l'aula o l'escoleta en general.   Per exemple, les sessions de psicomotricitat estan orientades amb les idees de B. Acotourier. La mestra de l'aula on faig les pràctiques és una persona ordenada i bastant flexible. Per això, penso que hi ha una bona organització del temps i també de l'espai. Això em sembla també una idea important dins la docència dels petits ja que ho hem vist i estudiat en algunes assignatures durant la carrera i, és ara quan ho vivim en primera persona. 

Fins ara m'he adonat que la vida dels infants és plena de coses molt interessants que fan que el meu cor bategui cada instant a un ritme accelerat. Amb això vull dir que he reflexionat sobre la realitat que visc cada dia allà dins amb ells i ara és quan realment sé positivament que sí que em vull dedicar a això. No canvio per res del món les seves mirades, els seus somriures, les seves inquietuds, les seves llàgrimes, la seva diversió i , sobretot, la seva innocència. 

Amb això m'agradaria compartir amb vosaltres aquesta frase que tant m'agrada:

"Toda lección debe ser la respuesta a una pregunta; es decir que debe responder a una curiosidad interior del niño o, por lo menos, debe primero despertar esta curiosidad para proporcionar un alimento. Armonizar la voluntad de aprender con el deseo de aprender". 

Dewey

Les bones pràctiques de les companyes

Fins ara, he llegit quasi totes les pràctiques que hem compartit totes. En primer lloc vull dir que el fet de compartir les vivències personals amb les companyes m'ha semblat molt bona idea ja que totes aprenem de forma conjunta i dels altres. També afegir que hi ha hagut algunes pràctiques com la de "la maleta de traspaso" que no havia sentit mai, per aquest motiu m'ha semblat també força interessant fer-ne una valoració d'aquesta deixant a l'autora un comentari. D'altres, sí que les havia sentides, encara que totes tenen petites variacions personalitzades que, penso que és el que marca la identitat i la personalitat de l'aula o l'escoleta. 

Per altra banda també vull dir que totes les pràctiques formen part d'un conjunt d'accions amb uns objectius que poden ser comuns, però també no comuns. Amb això vull dir que a través d'aquestes pràctiques es poden treballar molts aspectes importants per a la vida dels infants. Sembla força interessant adonar-se'n de la enorme quantitat de pensaments, sentiments, accions, necessitats que tenen els infants. Hi ha haura pràctiques que treballaran més un aspecte que un altre, i per això cal que totes les necessitats dels infants, al cap i a la fi, siguin cobertes. 

Bona pràctica d'aula: "El protagonista"

Les aules de 2-3 anys duen a terme “el protagonista”. Aquesta escoleta en general dóna molta importància a les característiques individuals de cada infant, així com també a l’adquisició d’autonomia. Només fan el protagonista els infants que l’any que ve ja van a l’escola. Cada setmana, durant el curs, un infant és el protagonista. El divendres abans de la setmana que han de ser protagonistes, la tutora entrega als pares una carpeta on hi ha una fotografia gran de l’infant, el conte de la Pepeta Ferrereta i, l’explicació del que han de fer durant el cap de setmana previ, encara que els ho explica personalment, i també s’explica a la reunió de principi de curs. També entrega un ós de peluix amb el qual l’infant ha d’anar durant tot el cap de setmana, vagi allà on vagi. Els pares li han de fer fotografies i les fiquen a un pen drive. A més, han de ficar, dins la carpeta, fotografies revelades de la família i des del naixement del fill o filla fins a l’actualitat. El dilluns ho duu l’infant tot a l’aula, i també un parell de joguines. Cada dia durant la setmana es treuen les joguines i les comparteix amb els seus companys; dirigeix ell/a el ritual d’entrada repartint les fotografies de cada infant i cantant les cançons que solem cantar; reparteix els baveralls, culleres i tovalloletes a l’hora del dinar, i també sol ajudar a la mestra a preparar les taules i les cadires del menjador. Sempre que, durant la setmana, es fa alguna cosa relacionat amb el protagonista, l’infant duu a la bata un fermall que és una flor. Els dimecres es pengen les fotografies revelades que han dut a un plafó de metall amb pinces que hi ha a l’aula. Una vegada penjades, explica cada fotografia mentre la mestra l’enregistra en vídeo i després deixa que els seus companys les puguin mirar. També cada dia, normalment després de dinar, mentre la tutora canvia bolquers, veuen en l’ordinador les fotografies que són al pen drive sobre el cap de setmana amb l’ós de peluix. Els divendres, venen els pares de l’infant o algun altre familiar a fer alguna activitat amb els infants. S’asseuen a les cadires amb el fill enmig i aquest, mostra com dirigeix i com fan el ritual d’entrada. Després, realitzen l’activitat, que es pot fer dins l’aula o al pati, segons els pares ho plantegin i, per acabar, surten amb els infants al pati una estona. Les famílies, un cop més, estan molt implicades en la vida diària de l’escoleta i, concretament, en el dia a dia de l’aula on jo som. Si no sabem què fer quan venen els divendres, la mestra els dóna idees, però normalment solen preparar per ells mateixos el que volen fer i dur.

El grup d’infants de la meva aula es pot dividir en dos: cinc infants que tenen 2 anys recent fets i la resta que tenen o faran 3 anys. En general, són infants molt autònoms i n’hi ha que són més tranquils i d’altres més moguts. A l’hora de dur a terme aquesta pràctica del protagonista, tots els infants hi participen activament. M’agradaria esmentar que hi ha una nina a l’aula que comença a ser observada per una ATE i que necessita més atenció. A l’hora de participar en aquesta pràctica, moltes vegades ens hem adonat que no presta atenció a allò que fem i, s’aixeca si estan asseguts, riu, no fa cas, etc. En “el protagonista” es pretén que sigui una experiència molt especial que tant els infants com els pares no oblidin. Es considera molt positiu que les famílies hi participin activament ja que l’infant es sent molt important i orgullós en aquesta setmana dedicada a aquesta pràctica. Amb el fet de haver de dur fotografies de la família per penjar i mostrar a l’aula, els infants ensenyen el que és seu a la resta de companys. A més, és molt enriquidor poder viure amb ells la il·lusió de voler explicar cada fotografia. S’enduen l’ós de peluix, fet que es considera donar la responsabilitat d’haver de dur-lo allà on vagi durant el cap de setmana. És com una mascota. Un fet curiós, a mode de parèntesis, és que una nina que ja ha estat protagonista, encara vol repartir ella les culleres i els baveralls a l’hora de dinar i, cada dia, li demana a la tutora per fer-ho. El fet que els infants vengin que els pares són a l’aula on ells passen els matins, per ells això és un plaer. Tenen la necessitat de mostrar allò que es fa quan venen i ho fan amb molt d’entusiasme. També cal dir que el fet que l’infant protagonista dugui joguines per compartir amb els companys és un fet on es treballa la solidaritat i el fet de compartir. És veritat que els costa de vegades una mica, però a mesura que s’acostumen, ho fan més. En aquesta pràctica també es treballa la feina en equip, així com el respecte als companys. A més, sempre es posen en pràctica nocions matemàtiques, psicomotores, interpersonals, intrapersonals, lingüístiques, musicals, artístiques, etc.

Els primers dies que vaig ser partícip d’aquesta pràctica d’aula em vaig fer la pregunta: Quins objectius volen aconseguir? Quan van haver passat un dies més, jo mateixa em vaig contestar a la pregunta. Clarament vaig observar i viure tot el que es desenvolupa amb el procés d’aquesta pràctica. Realment a vegades em demano si és possible que els infants tant petits siguin capaços de fer tantes coses. És clar que sí que és possible, però em quedo bocabadada. A l’inici, també em vaig demanar si els pares posaven de la seva part i si realment participaven per obligació o per voluntat i il·lusió. Al llarg de les setmanes que duc de pràctiques m’he fet moltes preguntes, algunes ja les he contestat i d’altres encara em queden una mica enlaire.

Com ja he dit abans, aquesta pràctica es considera molt important tant per la mestra/tutora de l’aula com pel centre en general. És molt enriquidora.

Per altra banda, hi ha poques pràctiques que l’escoleta no empra, però algunes són caixes d’experimentació, símbols individuals, fitxetes, àlbums de fotografies, un moment per a cada nom, etc.

Penso que una bona pràctica ha de tenir en compte una sèrie d’aspectes com:

El ritme de cada infant	Les àrees d’aprenentatge
Les característiques personals de cadascú	L’aprenentatge significatiu
El nivell evolutiu	El sentit de les coses i/o les accions
Valorar la pràctica amb arguments	Treballar les diferents intel·ligències
No imposar-la	Flexibilitat
Objectius	Intenció educativa
Motivació	Despertar interès
Imaginació	Continuïtat
Tenir en compte les necessitats i/o demandes dels infants	Autoavaluació

Fotografies de la pràctica “el protagonista”

                           

   Plafó on pengen les fotografies.

Juguen cada dia amb les joguines de l’infant protagonista.

 Els altres infants miren les fotografies.

                          Mirem en l’ordinador les fotografies del cap de setmana amb l’ós de peluix.

                   

El document del centre que fa constància d'aquesta pràctica és el següent: