Les meves pràctiques fins ara...

Durant aquest periode de pràctiques fins ara, m'he adonat de moltes coses. En primer lloc, vull dir que a l'inici em sentia molt diferent a ara. És veritat que al començament de les pràctiques em vaig sentir insegura, encara que molt poques vegades. Avui, ja puc fer i desfer essent conscient de les meves capacitats. 

Les intervencions que feia abans eren més bàsiques i simples. Ara, inclus em sento sorpresa de les meves intervencions ja que són més complexes i han esdevingut d'un procès de reflexió i aprenentatge important per la meva part. Abans, cada dia em sorgien moltes preguntes com per exemple: Per què fan això i no una altra cosa?, He contat bé el conte? Què m'ha fallat?, Estic tinguent una actitud correcta?...

Considero molt important el fet de tenir al teu costat, durant aquest periode, a una persona que t'escolti, et doni consells, et recomani el que és millor i que respongui a les teves preguntes. Jo he tingut la sort que la tutora de l'aula on som és una persona predisposada a ajudar, que t'escolta i que també entèn els meus dilemes i dubtes. La veritat que m'anadono de la realitat on som i puc dir que el fet de treballar amb parella educativa és molt enriquidor i constructiu. També tinc al meu costat la resta de l'equip educatiu del centre ja que com que és una escoleta petita, és bastant familiar.

També, considero molt important la predisposició de la persona a fer coses. El caràcter d'una persona dificilment es pot canviar, però penso que si estudiem per ser mestres d'Educació infantil és perquè en algun moment de la nostra trajectòria i de la nostra vida ens hem aturat a pensar per a què servim o què volem ser. Per poder ser mestre hem de tenir una sèrie de característiques que resulten imprescindibles per a la nostra vida diària amb els infants. 

M'agradaria esmentar que amb el dia a dia m'he anat adonant del que vol dir aplicar la teoria a la pràctica. He pogut observar que algunes accions tenen un rere fons profund i que tot té un sentit. A més, també he pogut percebre en quines idees teòriques es basen alguns fets o actuacions dins l'aula o l'escoleta en general.   Per exemple, les sessions de psicomotricitat estan orientades amb les idees de B. Acotourier. La mestra de l'aula on faig les pràctiques és una persona ordenada i bastant flexible. Per això, penso que hi ha una bona organització del temps i també de l'espai. Això em sembla també una idea important dins la docència dels petits ja que ho hem vist i estudiat en algunes assignatures durant la carrera i, és ara quan ho vivim en primera persona. 

Fins ara m'he adonat que la vida dels infants és plena de coses molt interessants que fan que el meu cor bategui cada instant a un ritme accelerat. Amb això vull dir que he reflexionat sobre la realitat que visc cada dia allà dins amb ells i ara és quan realment sé positivament que sí que em vull dedicar a això. No canvio per res del món les seves mirades, els seus somriures, les seves inquietuds, les seves llàgrimes, la seva diversió i , sobretot, la seva innocència. 

Amb això m'agradaria compartir amb vosaltres aquesta frase que tant m'agrada:

"Toda lección debe ser la respuesta a una pregunta; es decir que debe responder a una curiosidad interior del niño o, por lo menos, debe primero despertar esta curiosidad para proporcionar un alimento. Armonizar la voluntad de aprender con el deseo de aprender". 

Dewey